Així és com hem passat l'última setmana, vivint com els nostres avantpassats: sense llum, sense aigua corrent i dormint al ras. Envoltats de natura i silenci, un es replanteja el tornar a la societat i quedarse a viure a Hoya Moros.
Es el primer cop que tinc aquestes sensacions ja que no és tan sols una zona de bloc sino que és una manera de viure el dia a dia relaxat i sense preocupacions, aillat del món.
Vuit hores de viatge i no-se-cuantes de pujada carregats com a burros per a arribar a una vall d'alta muntanya. Rierols prats verds i cims rocallosos tot esquitxat per centenars de bolos de granit de tot tipus de mides i formes. La roca és adherent, amb moltes punxes, no t'arrenca la pell pero fa un mal de collons i abunden desploms amb bon canto, i blocs cinc estrelles, un lloc recomanable on s'hi ha d'anar amb temps.
Molts encadenes per part de l'expedició i una meravellosa companyia dels mañicos van fer que ens passessin volant els sis dies allà dalt. Vam conèixer altra gent, Mariano ¨cuco¨ un dels aperturistes de la zona, els bascos i sobretot gent de Madrid amb qui vam compartir apretades i riures.
Tim a Muna
Quico a Shiva
Edu a comios por la droga
Cristian a diedro del techo
No hay comentarios:
Publicar un comentario